Mestres i Música

dimecres, 15 d’octubre de 2008

Un resum del Fòrum Obert sobre Web 2.0

Després d'uns dies amb el fòrum obert, ja podem establir algunes bases establertes entre tots sobre la Web 2.0. En primer lloc, cal aclarir que aquest petit fòrum també era una excusa per a poder fer els primers passos en aquest entorn de formació alhora que introduíem un concepte que farem servir constantment, encara que sigui de forma inconscient en molts dels treballs.

Vanesa va fer una de les coses més complicades: obrir el foc al primer fòrum i posa l'èmfasi en dos aspectes molt importants, la interactivitat -més enllà del concepte interactiu antic- i la facilitat d'ús.
Anna (C) hi afegeix un altre aspecte, també molt interessant, la de grup de persones que comparteixen, discuteixen i treballen de forma col.laborativa mitjançant la web (què estem fent nosaltres?somriure)
I Jasmina ho acaba de rematar amb la seva disertació de les diferències entre la web "antiga" i la web 2.0. Marta s'apunta sense dubtar-ho a aquest raonament -fas bé!-, i comenta la definició "publicación para tontos"... aspecte interessant, no pas perquè siguem "tontos" i necessitem les eines adequades, sinó perquè no ha de ser condició indispensable ser enginyer informàtic per a participar de tot aquest nou món de possibilitats!

Anna (E) ha buscat un nou enfoc a la discussió (cosa no gens estranya després de la dissertació de la Jasminasomriure) i planteja alguns dubtes sobre el futur de tot plegat. Afegeixo que fa uns anys, des de determinats sectors publicitaris-tecnològics es plantejaven interrogants al voltant del futur de la publicitat: com farem els anuncis quan els compradors siguin els electrodomèstics i no les persones? Semblava ciència-ficció, però avui en dia algunes neveres ja disposen de connexió a Internet. Quan trigaran a tenir un lector de barres per controlar el menjar que emmagatzemen i fer servir la connexió a Internet per fer les compres al Caprabo Online? Pot semblar un episodi de la dimensió desconeguda!

Jaume retorna al fil de la interactivitat i el grup. I precisament li preocupa aquest últim aspecte. Evidentment, la xarxa pot potenciar la manca de contacte humà, però també està disparant de forma exponencial les possibilitats de contacte, el treball i el coneixement d'altres persones i/o grups amb els quals no podríem comunicar-nos de no ser per la xarxa... perills i oportunitats!

La Sara fa servir el terme que més m'agrada per a la Web 2.0: l'espai social. I ens comenta que nosaltres en fem un ús constant. Tens tota la raó!

Mariona és la primera que parla de les possibilitats educatives de tot plegat. Deformació professional, que dirien alguns...somriure Queda apuntat, perquè en aquest aspecte anirem treballant durant l'assignatura. De moment existeixen molts cursos, molts documents, moltes dotacions d'aula, però falten idees i visió per a portar a terme una revolució. Una anècdota que s'explica en molts entorns educatius tecnològics explica la història d'un metge i un mestre del segle XIX que són traslladats per una màquina del temps fins als nostres dies. El metge, així que entra a quiròfan, se n'adona que no té els coneixements necessaris per a exercir la seva professió. El mestre entra a l'aula, agafa el guix i l'esborrador, demana silenci i comença a INSTRUIR AQUELLS QUE NO SABEN...

La Núria ens proporciona un exemple educatiu viscut en primera persona sobre el coneixement compartit: els seus estudis a la UOC. L'Alba ens parla d'actitud. Important. És cert que necessitem d'unes eines determinades, però és la concepció de fons el que fa diferent la Web 2.0. Per últim, la Montse ens parla de nous llenguatges, de nous vincles socials, de lligams complexos i dinàmics (i de pas ens desvetlla una mica la seva vessant professional!somriure). Algú s'ha deixat caure (o n'ha sentit a parlar) de Second Life [www.secondlife.com]? Per a alguns és només un joc. Però allà s'amaga tot un món virtual on les persones poden viure vides paral.leles a la realitat. De nou, i com sempre, perills i possibilitats...

diumenge, 2 de desembre de 2007

Musicograma> Dansa Eslava


Musicograma


From: jcepria, 9 hours ago








SlideShare Link

dijous, 29 de novembre de 2007

Musicograma: Danza Húngara

La Vanesa ja té a punt el seu musicograma. L'he penjat a SlideShare com a exemple per a que es pugui veure el resultat final.
From: jcepria, 2 hours ago








SlideShare Link

dilluns, 12 de novembre de 2007

La música dels estels

Conte creat de forma compartida pels alumnes del postgrau virtual d'Educació Musical

Hi havia una vegada una nena anomenada Laia, que sempre estava escoltant tots els sons del món. La Laia havia fet cançons amb sons d'ocells, de rius, de gotes de pluja, d'arbres, de flocs de neu... però hi havia una cosa que encara no havia aconseguit: fer una cançó amb el so de les estrelles. Per més que cada nit parava l'orella cap al cel, no aconseguia escoltar quin so feien els estels...

Aquella nit la Laia va pensar que demanaria ajuda a algun company de la seva escola, a veure si amb l'ajuda d'algú se'n podia sortir més bé. Així que al dia següent, quan va arribar a l'escola es va dedicar a preguntar al seus amics, però semblava que cap, tenia la solució al seu problema... Fins que un dia, després de preguntar a tots els seus companys, es va creuar amb un nen molt menut, el Martí, que se li va acostar i li va dir que ell si que havia escoltat el so que feien els estels.

La Laia en sentir aquelles paraules es va quedar ben parada, no s'ho podia creure.. havia trobat un nen que la podria ajudar! Així que sense perdre més temps, la Laia i el seu nou amic, el Martí, es van dirigir cap a un turó que hi havia a prop de la ciutat, on es podien observar molt bé els estels i, fins i tot, quasi tocar-los amb les mans. Allí, no hi arribaven els sorolls de la ciutat, i havia molt de silenci, i només de tant en tant, s'escoltaven els sons del bosc adormit...

Van passar tota la tarda al turó però per mes que ho intentaven no escoltaven el so dels estels. Així que van decidir tornar a casa. La Laia estava molt trista ja que pensava que mai escoltaria el so dels estels, però quan començaven a caminar per tornar a casa, de sobte va aparèixer enmig del cel una estrella fugaç. Llavors en Martí, el seu company menut i eixerit, li va dir: ...

- Has vist aquest estel fugaç?

- Mmmm, sí. Però no veig que sigui diferent de cap altre- va dir desanimada la Laia.

- Doncs aquest estel és molt especial!- va dir en Martí.

- Per què ho és? -va dir la Laia.

- Doncs perquè he llegit que els estels fugaços que recorren el cel i fan una tombarella, poden fer que es compleixi un desig. Podríem demanar-li que ens deixés escoltar el seu so! -va dir en Martí emocionat.

- Hauríem de fer silenci i demanar amb moltes ganes que tornés a aparèixer- va dir la Laia.

- Sí, és veritat! Esperem que no sigui un estel vergonyós i aparegui de nou - va dir en Martí.

De sobte, el cel es va il·luminar com si fos de dia. Un raig de llum ho va il·luminar tot, deixant bocabadats a tots dos nens. Sense saber com, va començar una pluja d'estels fugaços i tots dos van demanar el seu desig alhora i de tot cor. En un tres i no res, van escoltar un meravellós espectacle sonor: semblava un concert suau i dolç de focs d'artifici. Llavors, la Laia va obrir una ampolla de vidre per desar a dins tots aquests sons.

La Laia havia complert el seu somni, escoltar el so dels estels i a més, havia guanyat un amic, en Martí. Tots dos van marxar cap a casa ben contents i amb moltes ganes d'explicar i ensenyar als pares el que havien vist i sentit dalt del turó. Al arribar a casa, la Laia va obrir l'ampolla, que era plena de música dels estels, i deixà anar una mica de so. La mare en escoltar aquell so es va quedar bocabadada, i els va dir a tots dos:

- Podríeu portar aquesta ampolla a l'escola perquè els altres nens i nenes, amics i amigues escoltin aquest so tan preciós i el coneguin. Què us sembla?

- D'acord! Així tothom el coneixerà i es podrà imaginar moltes coses mentre escolta aquest so.

Al endemà següent els dos nens van portar l’ampolla al col·legi i tota la classe va poder escoltar els sons dels estels.

Aquell dia els alumnes havien après que la música és tant meravellosa i màgica que ens deixa explicar tot allò que no podem dir amb les paraules, ens permet compartir amb la resta d'éssers humans les nostres emocions i sentiments més profunds. Conte contat, conte acabat!

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Comença el curs sobre Recursos Didàctics i Tecnologia

El curs sobre Recursos Didàctics i Tecnologia del Postgrau musical online de la UAB ja ha començat. Ens trobem just a l'inici, fent un primer tast de les diferents assignatures, coneixent l'entorn de treball virtual de l'EVEM, organitzant el treball, enviant les primeres feines...
Aquests primers treballs no són massa complicats, doncs cal tenir en compte que començar a moure's per un entorn d'educació virtual ja demana una bona quantitat d'hores. Així que els primers reptes són molt assequibles.

Per cert, ja has completat el petit qüestionari? Has pogut llegir els diferents articles sobre la Web 2.0? Has engegat el teu propi blog? Has fet la teva petita aportació al fòrum de debat obert al voltant del concepte Web 2.0?
I encara una última qüestió: has enviat la direcció del blog i el teu nom d'usuari de Google?

Encara que ho sembli, no és tanta feina.
Bon treball!