La Vanesa ja té a punt el seu musicograma. L'he penjat a SlideShare com a exemple per a que es pugui veure el resultat final.
From: jcepria, 2 hours ago
SlideShare Link
From: jcepria, 2 hours ago
SlideShare Link
dijous, 29 de novembre del 2007
dilluns, 12 de novembre del 2007
La música dels estels
Conte creat de forma compartida pels alumnes del postgrau virtual d'Educació Musical
Hi havia una vegada una nena anomenada Laia, que sempre estava escoltant tots els sons del món. La Laia havia fet cançons amb sons d'ocells, de rius, de gotes de pluja, d'arbres, de flocs de neu... però hi havia una cosa que encara no havia aconseguit: fer una cançó amb el so de les estrelles. Per més que cada nit parava l'orella cap al cel, no aconseguia escoltar quin so feien els estels...
Aquella nit la Laia va pensar que demanaria ajuda a algun company de la seva escola, a veure si amb l'ajuda d'algú se'n podia sortir més bé. Així que al dia següent, quan va arribar a l'escola es va dedicar a preguntar al seus amics, però semblava que cap, tenia la solució al seu problema... Fins que un dia, després de preguntar a tots els seus companys, es va creuar amb un nen molt menut, el Martí, que se li va acostar i li va dir que ell si que havia escoltat el so que feien els estels.
La Laia en sentir aquelles paraules es va quedar ben parada, no s'ho podia creure.. havia trobat un nen que la podria ajudar! Així que sense perdre més temps, la Laia i el seu nou amic, el Martí, es van dirigir cap a un turó que hi havia a prop de la ciutat, on es podien observar molt bé els estels i, fins i tot, quasi tocar-los amb les mans. Allí, no hi arribaven els sorolls de la ciutat, i havia molt de silenci, i només de tant en tant, s'escoltaven els sons del bosc adormit...
Van passar tota la tarda al turó però per mes que ho intentaven no escoltaven el so dels estels. Així que van decidir tornar a casa. La Laia estava molt trista ja que pensava que mai escoltaria el so dels estels, però quan començaven a caminar per tornar a casa, de sobte va aparèixer enmig del cel una estrella fugaç. Llavors en Martí, el seu company menut i eixerit, li va dir: ...
- Has vist aquest estel fugaç?
- Mmmm, sí. Però no veig que sigui diferent de cap altre- va dir desanimada la Laia.
- Doncs aquest estel és molt especial!- va dir en Martí.
- Per què ho és? -va dir la Laia.
- Doncs perquè he llegit que els estels fugaços que recorren el cel i fan una tombarella, poden fer que es compleixi un desig. Podríem demanar-li que ens deixés escoltar el seu so! -va dir en Martí emocionat.
- Hauríem de fer silenci i demanar amb moltes ganes que tornés a aparèixer- va dir la Laia.
- Sí, és veritat! Esperem que no sigui un estel vergonyós i aparegui de nou - va dir en Martí.
De sobte, el cel es va il·luminar com si fos de dia. Un raig de llum ho va il·luminar tot, deixant bocabadats a tots dos nens. Sense saber com, va començar una pluja d'estels fugaços i tots dos van demanar el seu desig alhora i de tot cor. En un tres i no res, van escoltar un meravellós espectacle sonor: semblava un concert suau i dolç de focs d'artifici. Llavors, la Laia va obrir una ampolla de vidre per desar a dins tots aquests sons.
La Laia havia complert el seu somni, escoltar el so dels estels i a més, havia guanyat un amic, en Martí. Tots dos van marxar cap a casa ben contents i amb moltes ganes d'explicar i ensenyar als pares el que havien vist i sentit dalt del turó. Al arribar a casa, la Laia va obrir l'ampolla, que era plena de música dels estels, i deixà anar una mica de so. La mare en escoltar aquell so es va quedar bocabadada, i els va dir a tots dos:
- Podríeu portar aquesta ampolla a l'escola perquè els altres nens i nenes, amics i amigues escoltin aquest so tan preciós i el coneguin. Què us sembla?
- D'acord! Així tothom el coneixerà i es podrà imaginar moltes coses mentre escolta aquest so.
Al endemà següent els dos nens van portar l’ampolla al col·legi i tota la classe va poder escoltar els sons dels estels.
Aquell dia els alumnes havien après que la música és tant meravellosa i màgica que ens deixa explicar tot allò que no podem dir amb les paraules, ens permet compartir amb la resta d'éssers humans les nostres emocions i sentiments més profunds. Conte contat, conte acabat!
Hi havia una vegada una nena anomenada Laia, que sempre estava escoltant tots els sons del món. La Laia havia fet cançons amb sons d'ocells, de rius, de gotes de pluja, d'arbres, de flocs de neu... però hi havia una cosa que encara no havia aconseguit: fer una cançó amb el so de les estrelles. Per més que cada nit parava l'orella cap al cel, no aconseguia escoltar quin so feien els estels...
Aquella nit la Laia va pensar que demanaria ajuda a algun company de la seva escola, a veure si amb l'ajuda d'algú se'n podia sortir més bé. Així que al dia següent, quan va arribar a l'escola es va dedicar a preguntar al seus amics, però semblava que cap, tenia la solució al seu problema... Fins que un dia, després de preguntar a tots els seus companys, es va creuar amb un nen molt menut, el Martí, que se li va acostar i li va dir que ell si que havia escoltat el so que feien els estels.
La Laia en sentir aquelles paraules es va quedar ben parada, no s'ho podia creure.. havia trobat un nen que la podria ajudar! Així que sense perdre més temps, la Laia i el seu nou amic, el Martí, es van dirigir cap a un turó que hi havia a prop de la ciutat, on es podien observar molt bé els estels i, fins i tot, quasi tocar-los amb les mans. Allí, no hi arribaven els sorolls de la ciutat, i havia molt de silenci, i només de tant en tant, s'escoltaven els sons del bosc adormit...
Van passar tota la tarda al turó però per mes que ho intentaven no escoltaven el so dels estels. Així que van decidir tornar a casa. La Laia estava molt trista ja que pensava que mai escoltaria el so dels estels, però quan començaven a caminar per tornar a casa, de sobte va aparèixer enmig del cel una estrella fugaç. Llavors en Martí, el seu company menut i eixerit, li va dir: ...
- Has vist aquest estel fugaç?
- Mmmm, sí. Però no veig que sigui diferent de cap altre- va dir desanimada la Laia.
- Doncs aquest estel és molt especial!- va dir en Martí.
- Per què ho és? -va dir la Laia.
- Doncs perquè he llegit que els estels fugaços que recorren el cel i fan una tombarella, poden fer que es compleixi un desig. Podríem demanar-li que ens deixés escoltar el seu so! -va dir en Martí emocionat.
- Hauríem de fer silenci i demanar amb moltes ganes que tornés a aparèixer- va dir la Laia.
- Sí, és veritat! Esperem que no sigui un estel vergonyós i aparegui de nou - va dir en Martí.
De sobte, el cel es va il·luminar com si fos de dia. Un raig de llum ho va il·luminar tot, deixant bocabadats a tots dos nens. Sense saber com, va començar una pluja d'estels fugaços i tots dos van demanar el seu desig alhora i de tot cor. En un tres i no res, van escoltar un meravellós espectacle sonor: semblava un concert suau i dolç de focs d'artifici. Llavors, la Laia va obrir una ampolla de vidre per desar a dins tots aquests sons.
La Laia havia complert el seu somni, escoltar el so dels estels i a més, havia guanyat un amic, en Martí. Tots dos van marxar cap a casa ben contents i amb moltes ganes d'explicar i ensenyar als pares el que havien vist i sentit dalt del turó. Al arribar a casa, la Laia va obrir l'ampolla, que era plena de música dels estels, i deixà anar una mica de so. La mare en escoltar aquell so es va quedar bocabadada, i els va dir a tots dos:
- Podríeu portar aquesta ampolla a l'escola perquè els altres nens i nenes, amics i amigues escoltin aquest so tan preciós i el coneguin. Què us sembla?
- D'acord! Així tothom el coneixerà i es podrà imaginar moltes coses mentre escolta aquest so.
Al endemà següent els dos nens van portar l’ampolla al col·legi i tota la classe va poder escoltar els sons dels estels.
Aquell dia els alumnes havien après que la música és tant meravellosa i màgica que ens deixa explicar tot allò que no podem dir amb les paraules, ens permet compartir amb la resta d'éssers humans les nostres emocions i sentiments més profunds. Conte contat, conte acabat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
