Vanesa va fer una de les coses més complicades: obrir el foc al primer fòrum i posa l'èmfasi en dos aspectes molt importants, la interactivitat -més enllà del concepte interactiu antic- i la facilitat d'ús.
Anna (C) hi afegeix un altre aspecte, també molt interessant, la de grup de persones que comparteixen, discuteixen i treballen de forma col.laborativa mitjançant la web (què estem fent nosaltres?
)I Jasmina ho acaba de rematar amb la seva disertació de les diferències entre la web "antiga" i la web 2.0. Marta s'apunta sense dubtar-ho a aquest raonament -fas bé!-, i comenta la definició "publicación para tontos"... aspecte interessant, no pas perquè siguem "tontos" i necessitem les eines adequades, sinó perquè no ha de ser condició indispensable ser enginyer informàtic per a participar de tot aquest nou món de possibilitats!
Anna (E) ha buscat un nou enfoc a la discussió (cosa no gens estranya després de la dissertació de la Jasmina
) i planteja alguns dubtes sobre el futur de tot plegat. Afegeixo que fa uns anys, des de determinats sectors publicitaris-tecnològics es plantejaven interrogants al voltant del futur de la publicitat: com farem els anuncis quan els compradors siguin els electrodomèstics i no les persones? Semblava ciència-ficció, però avui en dia algunes neveres ja disposen de connexió a Internet. Quan trigaran a tenir un lector de barres per controlar el menjar que emmagatzemen i fer servir la connexió a Internet per fer les compres al Caprabo Online? Pot semblar un episodi de la dimensió desconeguda!Jaume retorna al fil de la interactivitat i el grup. I precisament li preocupa aquest últim aspecte. Evidentment, la xarxa pot potenciar la manca de contacte humà, però també està disparant de forma exponencial les possibilitats de contacte, el treball i el coneixement d'altres persones i/o grups amb els quals no podríem comunicar-nos de no ser per la xarxa... perills i oportunitats!
La Sara fa servir el terme que més m'agrada per a la Web 2.0: l'espai social. I ens comenta que nosaltres en fem un ús constant. Tens tota la raó!
Mariona és la primera que parla de les possibilitats educatives de tot plegat. Deformació professional, que dirien alguns...
Queda apuntat, perquè en aquest aspecte anirem treballant durant l'assignatura. De moment existeixen molts cursos, molts documents, moltes dotacions d'aula, però falten idees i visió per a portar a terme una revolució. Una anècdota que s'explica en molts entorns educatius tecnològics explica la història d'un metge i un mestre del segle XIX que són traslladats per una màquina del temps fins als nostres dies. El metge, així que entra a quiròfan, se n'adona que no té els coneixements necessaris per a exercir la seva professió. El mestre entra a l'aula, agafa el guix i l'esborrador, demana silenci i comença a INSTRUIR AQUELLS QUE NO SABEN...La Núria ens proporciona un exemple educatiu viscut en primera persona sobre el coneixement compartit: els seus estudis a la UOC. L'Alba ens parla d'actitud. Important. És cert que necessitem d'unes eines determinades, però és la concepció de fons el que fa diferent la Web 2.0. Per últim, la Montse ens parla de nous llenguatges, de nous vincles socials, de lligams complexos i dinàmics (i de pas ens desvetlla una mica la seva vessant professional!
). Algú s'ha deixat caure (o n'ha sentit a parlar) de Second Life [www.secondlife.com]? Per a alguns és només un joc. Però allà s'amaga tot un món virtual on les persones poden viure vides paral.leles a la realitat. De nou, i com sempre, perills i possibilitats...
